El Dia de Sant Jordi

El dia de Sant Jordi en el fons no va anar tan malament com jo em pensava. Jo no vaig estar tot el matí a la parada per que tenia hora amb el meu metge però en arribar i trobar-me el profe, Sergi, estressat per allà en mig fent comptes i tal, vaig pensar... pufff la que m’espera.
En Sergi em va explicar com havia de donar el canvi i apuntar en el paper les roses i pastissos que veníem. També era un pèl complicat per que trobaves a tots els amics per allà voltant i clar, com és normal jo preferia estar amb la meva novia fent una volta però no :( ... havia d’estar venent roses per fer una excursió, però mira, és el que hi ha. Si es vol aconseguir alguna cosa s’ha de treballar encara que la mandra pugui amb mi.
Però per una part ba estar bé per que vam vendre totes les roses i el que va sobrar de pastís ens ho vam menjar allà mateix a la parada.
I com sempre, doncs la mateixa rutina; algun alumne s’ha de queixar per alguna cosa i enfadar als profes, fotre a tot el grup i fer-nos passar ridícul en mig del carrer. Però almenys durant una mitja hora o potser menys, va anar tot molt bé, i aquesta mitja hora no la penso oblidar mai. :)

Alex Royan